Normalització i normativització

SEGLE XX
INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ
Al primer terç del segle XX, es combinen un seguit de 
factors polítics, socials i culturals que afavoreixen la culminació del procés de normativització, procés que en altres llengües s'havia produït als segles XVII i XVIII:
1- La llengua catalana ja presenta una tradició literària amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d'estudis lingüístics fruit de les polèmiques ortogràfiques del segle XIX.
2-El Noucentisme busca una normalitat lingüística per a la qual necessitava una normativització ortogràfica, gramatical i lèxica.
3- El suport polític i de l'Institut d'Estudis Catalans van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per tal de codificar i normativitzar el català.
Amb l'obra de Fabra el català es va dotar d'una normativa unificada , que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes i que depurava el català de barbarismes.
Tota la societat i els intel.lectuals adoptaren les seues normes, que són les que fem servir avui dia.

L’única possibilitat  per posar fre a la substitució lingüística és la NORMALITZACIÓ que es basaria en:

El governants que tinguen un caire democràtic i tolerant veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua, i per tant, hauran de tenir una voluntat clara de defensar les llengües minoritzades que s’hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua, i fer ús de les lleis i normes que els protegiran.

VOLUNTAT POLÍTICA

És molt important que els  filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica

un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. Així la llengua en qüestió podrà difondre’s als àmbits d’ús cultes: l’educació, la literatura, i la cultura en general.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua al mitjans de comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio.

En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.

TITOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social.