Últims dies de classe i el examen ven a prop

Els útims dies els em dedicat a fer les nostres exposicions, la majoria han estat molt xules i divertides, ja que sobretot en aquest grup es respira diversió per tots llocs. Per acabar m'agradaría dir, que encara que les classes es feien un poc pesades, per les hores en que ens tocaba dona-la, em aprés coses que no sabiem abans i això es de molt valorar. Gràcies a tots i sobretot a Mercè per aguantar-nos i tindre tanta paciencia amb nosaltres qué tots sabem que ens fem una mica pessats de vegades, i això, molta sort per al examen i ens veiem prompte! ADEU.

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

- Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.

La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb: 

saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics 

oportuns per als objectius didàctics.

El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construesca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context.

- Postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.

Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta 

influència dels mitjans de comunicació

de masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.

• Control Visual.

• La veu

1. Sensibilitat

- Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.

- Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.

Característique que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç:

La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa: 

l'optimització dels aprenentatges. 

Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera 

una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge.

el procés per mitjà del qual 

la informació és intercanviada i entesa

per un docent i un o més estudiants, usualment amb la intenció en aquell de 

motivar o influir sobre les conductes

d'aquests, generant-se així una trobada on 

no hi ha part silenciosa

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?

- Correcta pronunciació

- Control del to de veu

- Normalitzar el ritme o canviar-lo per enfasitzar

- el docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.

• Control de moviment i expressió corporal.

Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació.

2. Sentit Comú

3. Creativitat

4. Laxitud

5. Seguretat

6. Moral i Ètica

ELS MESTRES I LA LLENGUA

Daniel Cassany i altres, Ensenyar llengua. Editorial Graó

Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la 

ductilitat,

l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar.

El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià; 

ha de dominar l’estàndard general

. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius. 

No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera.

El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.

I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cada un de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional.

Tot mestre és mestre de llengua. 

La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua. 

Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema.

Programa PASE.

És una mesura de suport temporal (màxim un curs) destinada a l'alumnat estranger de nova incorporació. En una 1a fase, oferix suport a l'alumnat que desconeix la llengua d'ensenyança del centre. En una 2n fase, oferix suport a l'alumnat que té deficiències en les àrees o matèries, principalment en les instrumentals per a facilitar-li la seua ràpida integració escolar. La metodologia del programa integra l'aprenentatge lingüístic amb els continguts de les àrees i matèries.

El Programa de Compensació Educativa atén a la resta de l'alumnat estranger, proporcionant recursos personals i materials, d'acord amb el pla específic presentat per cada centre segons les necessitats educatives concretes del seu alumnat.

Una interferència lingüística

Una interferència lingüística és un canvi que consisteix en la innovació, pèrdua o substitució d'algun dels elements lingüístics propis d'una llengua, motivat directament per l'influx d'una altra llengua. Les interferències poden ser a nivell fonètic, morfosintàctic, lèxic, semàntic, gramàtic o estilístic.

Per exemple, si en català diem "direcció" en comptes d'"adreça", és una interferència del castellà.

Pla d'acollida

És un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar.

Esta destinat als alumnats estrangers que desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua.

S'enmarca en:

- Projecte Educatiu de Centre (PEC).
- Projecte Lingüístic (PL).

Recursos necessaris: 

- Una aula d’acollida i acompanyament
- Tutor/a d’acollida
- Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...
- Tutor/a del grup de referència
- Professorat

Marc comú europeu de refrència per a les llengües

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

Què es?

- És una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa.

- Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies

- D’aquesta manera, afavoreix la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma.

 ¿Per què es necessari?

- Perquè estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure

- A mes existeixen uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent.

- La descripció del que pot fer un parlant en un nivel determinat es orientativa. Son els següents: A1, A2, B1, B2, C1, C2

¿Què és el Portafoli Europeu de les llengües (PEL)?

- Un document en què els que estan aprenent o han aprés una llengua -ja siga en l'escola o fora de l'escola poden registrar i reflexionar sobre el seu aprenentatge de llengües i experiències culturals.

¿Què conté?

- Un passaport de llengües que el seu titular posa al dia amb regularitat i una biografia lingüística detallada que descriu l'experiència del titular en cada llengua i que està dissenyat per a guiar l'alumne en la planificació i avaluació dels progressos.

La immigració ha sigut una de les realitats mes presents en els últims anys en el nostre país. Concretant a la Comunitat Valenciana hi ha al voltant de 82.000 xiquets estrangers matriculats, un 86% de tot l’alumnat. Dades del 2006/07, un augment considerable quan al curs 1994/95 no superava els 6.000 alumnes

Davant aquest riquesa i realitat els centres educatius han de ser conscients del seu paper ja que són un dels pilars fonamentals en la educació i aprenentatge d’aquests xiquets.

Un altre pas més endavant es la competència plurilingüe, la cual fa referencia a la capacitat de una persona para participar en trobades interculturals, gracies a la experiència en diversitat de cultures y també del coneixement de diverses llengües.

PASE

 ¿Què es?

- És una mesura de suport temporal per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana,.

 ¿Qui es el seu objectiu?

- Facilitar la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

¿quines són les seues fases?

- La primera fase compensa les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit.

- La segona fase, oferix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.

 ¿Duració d’aquest programa ?

- Caràcter temporal

- Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE

¿Quins son els seus objectius?

- Proporcionar a l’alumnat nouvingut una competència inicial en la llengua base del programa d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit

- La introducció en l’altra llengua cooficial.

- Facilitar la incorporació al grup de referència i reduir el període d’integració escolar d’aquest alumnat.

- Dotar l’alumnat de la competència lingüística social bàsica que permeta la seua interacció en la comunitat educativa.

- Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals.

- Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials bàsiques que afavorisquen la seua integració.

Normalització i normativització

SEGLE XX
INICI DEL PROCÉS DE NORMATIVITZACIÓ
Al primer terç del segle XX, es combinen un seguit de 
factors polítics, socials i culturals que afavoreixen la culminació del procés de normativització, procés que en altres llengües s'havia produït als segles XVII i XVIII:
1- La llengua catalana ja presenta una tradició literària amb la producció de la Renaixença i del Modernisme; i un ampli recull d'estudis lingüístics fruit de les polèmiques ortogràfiques del segle XIX.
2-El Noucentisme busca una normalitat lingüística per a la qual necessitava una normativització ortogràfica, gramatical i lèxica.
3- El suport polític i de l'Institut d'Estudis Catalans van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per tal de codificar i normativitzar el català.
Amb l'obra de Fabra el català es va dotar d'una normativa unificada , que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes i que depurava el català de barbarismes.
Tota la societat i els intel.lectuals adoptaren les seues normes, que són les que fem servir avui dia.

L’única possibilitat  per posar fre a la substitució lingüística és la NORMALITZACIÓ que es basaria en:

El governants que tinguen un caire democràtic i tolerant veuran la necessitat de protegir i resguardar el gran patrimoni cultural que és una llengua, i per tant, hauran de tenir una voluntat clara de defensar les llengües minoritzades que s’hi troben al seu territori. Perquè una política normalitzadora tinga èxit, els parlants han de ser lleials a la llengua, i fer ús de les lleis i normes que els protegiran.

VOLUNTAT POLÍTICA

És molt important que els  filòlegs facen una normativa de la llengua i elaboren una gramàtica

un diccionari, unes regles ortogràfiques, etc. Així la llengua en qüestió podrà difondre’s als àmbits d’ús cultes: l’educació, la literatura, i la cultura en general.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La Llei d’ús també té en compte la presència de la llengua al mitjans de comunicació. Un projecte de normalització ha de parar molta atenció al mitjà de comunicació més influent i que arriba més directament als ciutadans com és, en primer lloc la televisió i, en segon lloc, la ràdio.

En una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que usa la població i tant és així que proporcionen cohesió social per la difusió de la llengua estàndard oral, de la qual han de fer ús a les seues graelles de programació.

TITOL TERCER. De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social.