L’oferta en català va començar, per a les
comarques del nord del País Valencià, alhora que s’iniciaven les emissions
regulars de TV3 (Televisió de Catalunya) l’any 1984.
El conflicte que apareix l’any 1989, quan
Canal 9 va ocupar la freqüència d’emissió de TV3 i que va provocar el tancament
temporal dels repetidors d’Acció Cultural per ordre governativa.
Les ajudes a la premsa en català foren ben
minses durant els anys de governs socialistes. Des que el PP va arribar al
poder de la Generalitat, no se n’ha concedit cap ajuda. Els nous mitjans que
apareixen en aquest període, limitats a la premsa escrita –la revista Valencia
Semanal (1977-1980) i els diaris Diario de Valencia (1980-1982) i Noticias al
Día (1982-1984), tot i el caràcter
democràtic i renovador quant a l’impuls d’informació a la societat valenciana,
resultaran molt insuficients per fer front a l’hegemonia mediàtica de la dreta
on pervivien les plantilles, la ideologia i les pràctiques heretades del
franquisme. Concursos intel·ligents, llistes d’èxits de cançons en català i un
centenar de cartes diàries dels oients contribuïren al fet que el programa
esdevingués un símbol.
Quant a la llengua de la programació dels
canals de TDT en emissió, al País Valencià el retrocés continua. És manté
l’aïllament entre els territoris pel que fa a compartir continguts. Quant a la
televisió local, l’any 2000 es va arribar al centenar de televisions locals.
102 emissores molt desiguals l’estructura de les quals anava des de les ben
organitzades empresarialment, amb plantilles de 15 i 20 professionals
contractats, a les petites finestres de les poblacions més menudes.
Si al principi dels noranta hi havia un clar predomini de les televisions
públiques a l’espai local, ara la situació era ben diferent: 22 televisions
públiques enfront de 77 televisions privades i 3 mixtes. Les principals
conseqüències foren un marcat retrocés del valencià com a llengua de la
televisió local –només les públiques en mantenen l’ús normal– i una
proliferació d’espais de qualitat ínfima.
Els 42 canals privats de TDT local disponibles
van anar a parar, majoritàriament, a mans de grups de dreta i extrema dreta
afins als PP, de caire estatal i sense presència anterior en la televisió
local.
Les dues llicències autonòmiques foren adjudicades a Las Provincias i a Popular
TV.
Mediamed, empresa creada a propòsit per al concurs de llicències, va obtenir
llicència en 13 de les 14 demarcacions. El principal accionista de Mediamed és
un dels implicats en la trama de corrupció Gurtel. Indubtablement, l’eix del
sistema televisiu valencià, atesa la precarietat de les emissions específiques
de TVE, el constitueix Canal 9-Televisió Valenciana, el qual va començar a
emetre regularment el 9 d’octubre de 1989. I que amb tots aquests
esdeveniments, tots els valencians vam veure com ens tancaven l’única cadena
que podíem considerar nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada