- Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.
La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb:
saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics
oportuns per als objectius didàctics.
El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construesca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context.
- Postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.
Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta
influència dels mitjans de comunicació
de masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.
• Control Visual.
• La veu
1. Sensibilitat
- Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.
- Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.
Característique que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç:
La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa:
l'optimització dels aprenentatges.
Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera
una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge.
el procés per mitjà del qual
la informació és intercanviada i entesa
per un docent i un o més estudiants, usualment amb la intenció en aquell de
motivar o influir sobre les conductes
d'aquests, generant-se així una trobada on
no hi ha part silenciosa
Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?
- Correcta pronunciació
- Control del to de veu
- Normalitzar el ritme o canviar-lo per enfasitzar
- el docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.
• Control de moviment i expressió corporal.
Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació.
2. Sentit Comú
3. Creativitat
4. Laxitud
5. Seguretat
6. Moral i Ètica
ELS MESTRES I LA LLENGUA
Daniel Cassany i altres, Ensenyar llengua. Editorial Graó
Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la
ductilitat,
l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar.
El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià;
ha de dominar l’estàndard general
. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius.
No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera.
El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.
I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cada un de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional.
Tot mestre és mestre de llengua.
La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua.
Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada